| |
En
conjunt, la
poesia escènica brossiana es caracteritza pel
trencament de convencions i gèneres, a fi de trobar
noves possiblitats poètiques a l'acció. La
seva producció teatral s'inicià l'any 1944. Les
primeres obres són molt experimentals. Es tracta
de peces d'un sol acte, sumament breus, com la
paradigmàtica Sord-mut de 1947, que consisteix
únicament en una pujada i baixada de teló. A partir
de 1950 i fins a 1962 les obres esdevingueren
temàtiques, més compromeses amb la realitat i
de forma més tradicional (tres actes), com Cortina
de muralles de 1951, Or i sal de 1959
o Calç i rajoles de 1963. Paral·lelament
començà a fer incursions en gèneres considerats
parateatrals com el conjunt de ballets Normes
de mascarada de 1948-50, on trencava amb el
gènere del ballet, amb accions sorprenents. De
caràcter semblant són les accions espectacle aplegades
sota el títol Postteatre (1947-62) o el
conjunt de ballets i accions espectacle Troupe (1964). Durant els anys seixanta, el poeta s'abocà
de ple a aquests i d'altres gèneres gairebé de
cabaret: monòlegs de transformació, stripteases,
teatre irregular i accions musicals. Aquesta part
del teatre brossià, rupturista i capdavantera
en el seu temps, fou paral·lela a la seva poesia
més sintètica i visual i rebé el suport del públic
durant els anys setanta, la qual cosa amagà l'altra
faceta del poeta escènic, no descoberta pel gran
públic fins als anys vuitanta i noranta.
Un
altre vessant conreat per Brossa fou el guió de
cinema. Des de ben aviat n'esciví. Gart i Foc al càntir de 1948 en són una bona
mostra. A més, durant els anys seixanta i setanta,
col·laborà amb Pere Portabella en films com No
compteu amb els dits, Nocturn 29, Umbracle o Cua de cuc.
L'obra
teatral de Joan Brossa és gairebé tota aplegada
als sis volums Poesia escènica, publicats
entre 1973 i 1983. Els dos primers guions de cinema
són publicats a Vivàrium (1972) i Alfabet
desbaratat (1998). |